sábado, 23 de mayo de 2009


Joan Pere Donoso Garcia
C. P. Es Putxet, Selva
Grup de 4 anys

L’ASTRONOMIA A L’ESCOLA.
L’ANY INTERNACIONAL DE L’ASTRONOMIA

ACTIVITATS QUE ES PODEN FER A L’EDUCACIÓ INFANTIL PER CONÉIXER EL QUE HI HA AL NOSTRE SISTEMA SOLAR... I MÉS ENLLÀ !

Moltes són les coses que podem aprendre del nostre sistema solar, i de l’univers, es pot dir que il·limitades. I quan millor què enguany ? que és l’any Internacional de l’Astronomia, per ensenyar als nostres alumnes les meravelles que ens envolten, i no les més properes, com l’entorn immediat, si no aquelles que estan a milers i milers de quilòmetres, a anys llum de nosaltres, un tema que fascina als nins i les nines per les seves dimensions.
Per què es celebra l’any Internacional de l’Astronomia aquest any? doncs perquè l’any 1609 Galileu Galilei creà el seu primer telescopi, interessat pels que ja hi havia en aquella època, (telescopis rudimentaris...) va fer-ne de nous i millors, que permetien veure les coses llunyanes cada vegada més grosses, inventà més de 60 telescopis. En aquell temps empraven els telescopis per veure més enllà del que permetia la nostra vista, però en Galileu fou el primer en interessar-se pel cel, es pot dir que fou el primer en dirigí el telescopi al firmament i demanar-se com estava format. Un vespre al seu jardí dirigí el seu telescopi cap a la Lluna i quedà fascinat en veure que estava formada per muntanyes, que hi havia cràters... que veia muntanyes més grans que les de la Terra, calcula que hi havia muntanyes d’uns 7000 metres d’alçada.
Pot després descobrí que existien constel·lacions, que molts dels llums que es veuen en l’espai són conjunts d’estrelles, que hi havia Llunes envoltant Júpiter, observà els anells de Saturn i es demanava de què estarien fets. Així nasqué el que podem considerar com els fonaments de l’Astronomia moderna, partint dels descobriments que constantment trobava Galileu Galilei en el firmament.

Com deia al principi, moltes coses es poden ensenyar als infants sobre l’Astronomia, com per exemple: el sistema solar és el conjunt de tots el astres que giren a l’entorn del Sol, el Sol és una estrella que té llum pròpia. Al voltant del Sol giren els planetes, satèl·lits , asteroides, meteorits i cometes. Una orbita és la volta que fa un astre quan gira al voltant del Sol. Un planeta és un astre que no té llum pròpia i orbita una estrella. Un satèl·lit és un astre que no té llum pròpia i orbita un planeta. La terra té un satèl·lit que és la Lluna. Venus no té cap satèl·lit i Saturn en té vint-i-tres. Les estrelles, els planetes i els satèl·lits tenen forma esfèrica. Un asteroide és un petit planeta rocós que té forma irregular i volten el Sol però amb una òrbita irregular. On hi ha més asteroides és entre els planetes de Mart i Júpiter. Un cometa és una esfera d’aigua gelada i pols que orbita el Sol i la seva òrbita és el·líptica, s’acosta al Sol i s’allunya. Un meteorit és una petita roca, pedra o pols que es desprèn d’un cometa. Quan un meteorit cau a la Terra, s’encalenteix i es cala foc. Els meteorits també s’anomenen meteors o estels fugissers. Hi ha estrelles de color blaves, són les més joves, les estrelles vermelles són les més velles, i les grogues ni són velles ni joves, estan al mig, com el nostre Sol, que té l’edat de cinc mil milions d’anys. També hi ha estrelles blanques i taronges. El Sol està format per hidrogen i heli. L’any 1969 els primers homes trepitgen la Lluna, són en Neil Armstrong i Edwin Aldrin. Etc.

Tantes coses que poden aprendre els més petits... en aquest article es presenta un conjunt d’activitats que podem fer amb ells a l’escola. No he inclòs altres apartats d’una determinada programació, com per exemple els objectius o la metodologia, ja que segons les activitats que es duguin a terme es determinaran aquests. He pensat que seria interessant donar a conèixer una gran diversitat d’activitats perquè a vegades costa una mica imaginar activitats relacionades amb l’astronomia... una vegada elegides les activitats, la resta és bufar i fer bombolles ! rodones com els planetes.

Activitats:

Mostrem la bolla del món per saber com és, on vivim, que hi ha a la Terra...
Observem el mural del Sol i els planetes a escala que hi ha a la classe per fer hipòtesis.(el Sol de 139 cm. de diàmetre, Mercuri 0,5 cm. Venus 1,2 cm. la Terra 1,3 cm. etc. per adonar-nos de les dimensions de cada planeta referent al Sol. Realitzar un dibuix del Sistema Solar.
Realitzar una maqueta per veure les distàncies a les quals es troben els planetes tenint com a referència el Sol, ( es pot agafar l’escala de 1 cm. per cada 10 milions de kilòmetres). Dibuixar els planetes i el sol tenint en compte l’ordre d’acostament al Sol.
Després d’observar el mòbil del Sistema Solar, realitzar-ne un amb el material necessari.
Jugar a la dansa de la Terra i la Lluna, un nin fa de Terra i agafa les mans d’un altre, que fa de Lluna, per parelles, la Terra gira i trasllada la Lluna, per adonar-se que sempre es veu la mateixa cara a la Lluna. Dibuix del joc.
Joc de la rotació dels planetes, un nin o nina fa de Sol i altres de planetes, utilitzant cordes de diferent mides els planetes volten tenint com a eix al Sol.
Per adonar-se de la distància que hi ha entre el Sol i la Terra, es pot fer servir un rotllo de paper higiènic i un gra d’arròs, el diàmetre del Sol seria el diàmetre del cartró del paper higiènic, el gra d’arròs seria la Terra. Desembolicant el paper higiènic es té una aproximació de la distància de la Terra i el Sol, i de les seves grandàries. A escala.
Xerrada de per què és l’any de l’astronomia, d’en Galileu Galilei, el primer home en mirar el cel amb un telescopi... anteriorment hi havia homes que miraren amb un telescopi l’entorn i l’horitzó, però a en Galileu se li va ocórrer mirar el cel i observar el que es veia.
Dibuixar un coet que va des de la Terra a la Lluna... si anéssim amb un Boeing 747 a 1000 k/h. Arribaríem en 2 setmanes.
Retallar dibuixos de coets que van als diferents planetes del Sistema Solar.
Xerrada de les rotacions dels planetes: un dia a Saturn dura 11 hores, fondre plastidecors per crear un planeta.
Un dia a la Terra dura 24 hores, pintar el planeta amb aquarel·les.
Realitzar traços de color groc com si fossin els raigs del Sol que arriba a la Terra. La llum del Sol tarda 8,3 minuts en arribar a la Terra. Fondre ceres fluixes per decorar el sol.
Si les estrelles fossin com persones, la veïna més propera estaria a 500.000 km. Dibuixar estrelles damunt una cartolina negre.
Si la Terra fos un codony la Lluna seria un gra d’arròs a 4 metres de la Terra, fer un collage de la Terra i la Lluna.
Construir un mòbil de planetes a partit d’unes plantilles de dues cares.
Decorar la classe amb làmines del Sistema Solar i amb els nostres dibuixos de galàxies, estrelles, naus, planetes, sols...
Activitats de lectura i escriptura observant els noms i fotos dels planetes.
Muntar trencaclosques de planetes, partint d’unes fotos plastificades i retallades.
Mostrar una bolla del món que té un llum, per veure-la a la fosca, descobrint els països, els mars, les ciutats, etc. Per conèixer el nostre planeta. Escriure el que s’ha observat.
Crear un meteorit mesclant cola blanca i terra.
Amb un llum (llanterna) i a les fosques, explicar com es fa de nit i de dia utilitzant la bolla del món. Dibuix de l’activitat.
Realitzar planetes de mides diferents amb fang i plastilina.
Observar amb un petit telescopi l’entorn immediat, les coses que podem veure en el nostre món. Dibuixar-nos a nosaltres que mirem per un telescopi i escriure el que hem vist.
Si és possible observar la sortida de la Lluna amb el telescopi (activitat extra- escolar).
Conèixer els elements del telescopi i el funcionament (mai observar el Sol, ni a simple vista i encara menys amb un telescopi, és molt perillós). Expressar les emocions després de les observacions.
Fer un gran mural amb moltes estrelles pintades i retallades de diferents colors. Actualment hi ha més de 500 milions d’estrelles catalogades, i el número s’amplia constantment.
Al pati observar l’ombra d’un arbre i repassar-la al terra, per veure on serà al cap d’unes hores, reflexionar sobre el que ha passat i explicar la rotació de la Terra. Dibuix de la sessió.
Saber per on surt el Sol al matí, activitat al pati, aquell lloc es diu EST, és l’alba.
Adonar-se que alguns dels llums que es veuen al cel de nit no són estrelles, si no planetes, una de les més brillants és el planeta Venus, que a vegades te la forma de la Lluna perquè reflexa la llum del Sol. Dibuixar en un paper la caiguda del Sol i el planeta Venus.
Xerrada de les constel·lacions i la semblances a certes coses i animals. Unir els punts per formar algunes constel·lacions com: Orió que pareix una papallona, l’Ossa Major, el Carro, el Lleó....
Totes les estrelles es mouen pel cel de la nit, surten per l’est i s’amaguen per l’oest, manco l’estrella polar que sempre és allà mateix, al nord. Ens inventem estrelles de diferent formes per decorar un racó de la classe.
Pintarem dos dibuixos iguals del nostre entorn, en un el dia i a l’altre la nit, per adonar-se de les diferències.
Pintar amb el dit i tempera alguns planetes. Mercuri gris, Venus groc, Terra blau i marró, Mart vermell, Júpiter amb línies taronges i marró, amb una taca vermella, Urà blau verdós, Neptú blau, Plutó groguet.
Activitats de relaxació escoltant audicions sobre el tema, per llavors expressar els sentiments i emocions. La dansa dels planetes, Gustavo Hoist, Simfonia del nou món, Dvorak, el matí, E. Grieg.
Escoltar les audicions mentre es creen grans planetes en grups de cinc participants.
Els punts cardinals: dibuixar al pati un gran cercle amb els quatre punts cardinals, per dansar com si fóssim planetes, al sentir la música es dansa i a l’aturar-la. Tots els planetes han de sortir per un punt cardinal.
Pintar i retallar naus espacials per aferrar-les a un gran planeta que hem pintat amb “cola cao” mesclat amb tempera blanca. El resultat és espectacular.
Decorar el transbordador que es dirigeix a l’estació espacial amb paper de plata.
Explicar perquè serveixen els satèl·lits i com són, per llavors escriure el comentari que hem elegit entre tots.
Després de veure unes fotografies d’astronautes, conversar sobre el seu ofici i la tasca que fan, com la investigació, inventar un petit conte sobre l’astronauta per llavors escriure’l entre tots a la pissarra i realitzar un dibuix sobre el tema i fer un collage a un planeta.
Establir quins són els planetes interiors i exteriors, posant el número corresponent partint del Sol.
Relacionar els planetes segons les grandàries, per pintar els més grans o els més petits.
Observar les diferents dimensions dels planetes mirant contes i fotografies, diàlegs de com podríem escriure les dimensions dels planetes.
Partint d’un dibuix d’un astronauta, inventar-nos una nau espacial o una estació espacial destinada a explorar la Lluna. Escriure el que fa l’astronauta i explicar als companys el que fa el seu astronauta.
Escriure els noms dels planetes entre tots a la pissarra, pensant com s’escriuen, com comencen els noms dels planetes, quants de cops de síl·labes tenen, quantes lletres té cada planeta, per quina lletra acaben, etc...
Sabem que el Sol presta la llum a la Lluna. Amb un llum i a les fosques, explicar com la Lluna es veu, explicar un eclipse. Escriure el que s’ha après i omplir la Lluna dibuixada amb bolles de paper de seda.
Pinta la fitxa del Sud. Observar l’ombra d’un nin o un arbre al pati. Quan el Sol està al Sud és migdia.
Inventar-nos una constel·lació, dir primer quantes estrelles farem, unir-les per fer el dibuix de la constel·lació i llavors posar-li nom. Comptem entre tots les estrelles que ha fet cada nin en el seu dibuix.
Jugar amb una Lluna, la bolla de la Terra i un llum per explicar les fases de la Lluna, observar com les diferents fases se semblen a lletres, quantificar quantes fases hi ha i adonar-se com la Lluna creix i decreix. Crear una Lluna amb paper de plata.
Partint d’una fitxa on es veu un nin que observa un cel buit, imaginar el que ens agradaria veure una nit per dibuixar-lo al paper, a la part posterior escriure el que s’ha fet i quan d’objectes hem dibuixat ( pocs, molts, petits, grans...)
Visualitzar vídeos dels planetes per conèixer les seves característiques principals. ( hi ha una gran quantitat de vídeos a internet, recomanaria el documentals: l’univers, descobreix l’univers, planetes interiors i exteriors, s’explica de forma clara i acurada les característiques principals dels diferents planetes, comparant-los entre ells. )
Crear els cràters de la Lluna a una cartolina, emprant cola blanca mesclada amb terra. Un resultat bastant semblant a la superfície de la Lluna. Xerrada dels cràters de la Lluna.
Crear un immens Sol entre tots, retallant papers de color groc i alguns taronges per decorar l’entrada de la classe.
Escriure un número determinat de coses que podem trobar al nostre planeta i no n’hi ha als altres, després de veure el vídeo del nostre món.
Amb tubs de cartons crear telescopis, per decorar-los i sortir al pati a veure el nostre entorn ple de vida.
Crear satèl·lits amb plastilina i escuradents, més material divers que tinguem a la classe. Conversa dels nostres satèl·lits. Per què serveixen els satèl·lits ?
Saber que la Terra no és l’únic planeta que té llunes, quantificar les llunes dels diferents planetes. Júpiter en té 13 llunes. Estampar llunes a diferents planetes.
Fer una pluja d’estrelles fent puntets de pintura al paper i llavors escampar-la amb un tros de cartró o fent voltar bolles petites pintades damunt un paper que hem col·locat dins una capsa tamany foli.
Crear una pluja d’estrelles bufant pintura diluïda amb aigua amb una canyeta. Conversa de les estrelles fugaç.
Mostrar uns articles d’observatoris, per explicar com són i per què serveixen, si és possible anar a veure l’observatori que hi ha a Caimari. Dibuixar damunt un observatori galàxies inventades per nosaltres, posar-li noms. Quantes hem fetes ?
Realitzar activitats de lecto escriptura diverses partint del poema: el dilluns és el dia de la lluna, el dimarts és el dia dels gegants, el dimecres és el dia dels planetes, el dijous mengem ous, el divendres les bates a casa, el dissabte és per passejar i el diumenge per descansar.
Desenvolupar activitats des d’un punt constructivista partint d’endevinalles i poemes com els següents:



endevinalles

un llençol apedaçat
que punta d'agulla no hi ha tocat.
el cel

fosc, fosc amb punts de lluentor,gran, gran, immens.si no ho endevines, universitari no ets.
l’univers

de vegades és blau,
de vegades és gris.
en ell hi viu el sol
i la lluna hi té el pis.el cel

diuen que sóc rei
i no tinc regne;
diuen que sóc ros
i no tinc cabells.
arregla rellotges,
sense ser rellotger.
el sol

la nit té un ull,
un ull de plata fina
i serà un eixerit
el que ho endevina.
la lluna

per les estances del cel
es passeja una donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.la lluna


rodant, rodant
i per l'espai viatjant.
al voltant d'una estrella juguen
vuit germans de tamanys diferents.
els planetes

va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que semblen un formatge
i altres una tallada de meló.la lluna

ell és d'or, jo sóc de plata,
i quan surto a passejar
ell se'n va a dormir a casa.el sol i la lluna

passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc.
la terra

que serà, que no serà,
una estrella amb cua
que pel cel de vegades va.
el cometa

un gran camí de llet
com un traç al firmament.
la via làctea


poemes

el sol
em llevo,
et desperto,
t’escalfo.
et faig llum;
si un núvol em tapa,
tot queda com fum
Ramón Besora

la lluna
la lluna,tan blanca,
sembla de paper.
té cara de pena
i res no hi pot fer.
penjada en la fosca
com un llumener,
la lluna
ja plora,
damunt el carrer.
Bofill. F.; Puig, A.; Serrat, F.


l’estrella
l’estrella es mirava
a l’aigua del mar.
onades de plata
la feien ballar.
un vespre va caure
i al fons se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.
Olga Xirinacs.


Trobar la solució al laberint que un astronauta cerca per anar a la seva nau.
Inventar-nos un sistema planetari, determinant primer el nombre dels planetes i les seves òrbites, les dimensions adequades, com ha de ser l’estrella principal (activitats lògiques matemàtiques). Un sistema solar està compost per una estrella i cossos que giren al seu voltant.
Jugar al joc: descobreix l’univers amb en Pipo
Pintar amb pinzell els símbols dels planetes, per saber que hi ha moltes maneres de crear símbols, alguns d’ells molt estranys.

lunes, 18 de mayo de 2009

article del diari Ultima Hora

Caimari se vuelve hacia el universo: Una veintena de aficionados plantan su telescopio en el primer encuentro de astrónomos aunque la niebla deslució parcialmente el acto
Alrededor de veinte aficionados a la astronomía se dieron cita la noche del sábado en el polideportivo Ses Deveres de Caimari para celebrar el primer encuentro astronómico de la localidad.
Los asistentes plantaron sus respectivos telescopios y observaron y analizaron el universo hasta que una repentina capa de niebla, cerca de la una de la madrugada, se precipitó sobre Caimari. Sin embargo, los astrónomos tuvieron tiempo suficiente para medir algunos cometas y observar Saturno con atención, el planeta del sistema solar que anoche estuvo en el punto de mira de los telescopios.
Los responsables del observatorio de Caimari, Pere Salom y Mateu Esteve, trasladaron su telescopio hasta el polideportivo y lo conectaron a una pantalla para que todos los asistentes tuvieran la oportunidad de observar conjuntamente los fenómenos astronómicos a través de éste.
Más allá de las observaciones astronómicas, tanto los organizadores como los asistentes destacaron la ocasión que les brindó el encuentro para conocerse. «Algunos de los que hemos venido habíamos intercambiado información por teléfono y por internet, pero nunca nos habíamos visto las caras», comentó un aficionado. Que se tenga constancia, la del sábado fue la plantada de telescopios más grande habida en Mallorca. «Nuestra intención es repetir la experiencia el año que viene», apuntó Mateu Esteve.
La plantada de telescopios puso fin a un fin de semana que Caimari, coincidiendo con la Diada del Medi Ambient, ha dedicado a la astronomía.

Article del diari de Mallorca

Caimari
Noche de iniciación a la astronomía

Observadores del cielo en Caimari.
La bóveda celeste tuvo la noche del sábado pasado un buen número de observadores en Caimari, que, provistos de telescopios, alzaron su cabeza al cielo y procedieron a adentrarse en algunos de sus secretos más ocultos. El lugar elegido para esta observación fue el polideportivo municipal de la localidad. El objetivo de la jornada, una noche de iniciación a la astronomía. Aficionados llegaron de todo Mallorca y montaron en el campo de fútbol del recinto deportivo unos veinte telescopios.Estos aficionados ejercieron como improvisados profesores y enseñaron a los no iniciados cómo se trabaja con estos instrumentos. El evento tuvo lugar a las 22 horas. En total, pasaron por el recinto un centenar de personas, con lo que el éxito de asistencia es palpable. La noche era clara y la observación de cuerpos celestes fue bastante buena.

sábado, 16 de mayo de 2009

DIADA ASTRONOMICA A CAIMARI

DIADA ASTRONOMICA A CAIMARI
Dia 15 de maig del 2009

Moltes són les activitats que es realitzaren a Caimari, el dia de la diada ambiental, que corresponia o es relacionava a la diada astronòmica que es dugué a terme, on participaren els alumnes de les escoles del municipi. Entre les activitats que es dugueren a terme: unes conferències a càrrec de dos astrònoms de la localitat sobre els aspectes més significatius del nostre sistema solar i de l’univers, observació a través de telescopis de l’entorn, realització de dibuixos a la pista de l’observació i la creació d’un immens mural amb planetes, esteroides, galàxies, nebuloses, satèl·lits, etc...
Fou un dia especial on els infants s’acostaren una mica més en aquest món tan gran que és el de l’astronomia.
El vespre següent hi hagué una concentració d’astrònoms i aficionats a l’astronomia a la pista esportiva per observar les estrelles i les constel·lacions, i Saturn, que fou el més impactant pels que hi anàrem. Hi hagué molts telescopis, amb els quals es pogué veure la bellesa del que tenim en el nostre cel. Moltes gràcies a les persones que dugueren els seus aparells per deixar-nos veure les meravelles de la nit, per les seves explicacions i amabilitat.
Si teniu ocasió de poder anar a una concentració de telescopis, a una concentració d’observació, no la desaprofiteu, perquè val la pena, no tenim l’oportunitat cada dia de veure els anells de Saturn !

martes, 28 de abril de 2009

un conte imaginat pels infants

Partint d'una làmina es poden fer multitud d'activitats, en el nostre cas s'elaborà un conte observant aquesta obra d'art. Com es pot observar, els infants de 4 anys tenen una gran imaginació. Aquest és el conte que crearen els nins i les nines, activitat inclosa en el projecte d'astronomia que es dur a terme a l'escola i relacionada amb el dia del llibre. també realitzàrem un punt de llibre on dibuixàrem planetes i estrelles, i un altre on es crearen galàxies fonent plastidecors.


EL CONTE DELS PLANETES PETITS



JOAN TONI: HI HAVIA UNA VEGADA...
KARLA: UN MUNT DE PLANETES.
MARC: TOTS ELS PLANETES ESTAVEN JUNTS.
ESTEVE: ESTAVEN TOTS A DEVORA UN SOL.
PABLO: I DEVORA MOLTES ESTRELLES.
TRISTAN: UNA NIT ELS PLANETES ES VAREN PERDRE.
PAULA: PERQUÈ ERA DE NIT I FEIA FOSCA
I NO SABIEN TORNAR A CASA.
MARIA MARGALIDA: QUAN ARRIBÀ LA LLUNA
S’ACOSTÀ ALS PLANETES.
MARIA ÀNGELS: LA LLUNA ELS VIGILAVA
PERQUÈ NO ES PERDESSIN.
ALBA: LA LLUNA ANAVA DEVORA ELS PLANETES.
CATERINA: ELS PLANETES FEREN UN ROTLLO I
LA LLUNA ELS ACOMPANYA A CASA.
JOAN: ELS SEUS PARES EREN ELS PLANETES
GROSSOS.
SABINA: EN ARRIBAR ELS PETITS ABRAÇAREN ELS
PLANETES PARES.
MIQUEL: ELS PLANETES PARES PLORAREN PERQUÈ
PENSAVEN QUE S’HAVIEN PERDUTS
TOMEU: TOTS ELS PLANETES FEREN UNA GRAN FESTA.
LAIA: HI HAGUÉ MOLT DE MENJAR I MÚSICA PER BALLAR.
XAVIER: I AMOLLAREN COETS I UNA TRACA FINAL.
MARIONA: COETS DE MOLTS DE COLORS...

I LA TRACA FINAL I ELS COETS
ES VAREN VEURE PER TOT L’UNIVERS.
I CONTE CONTAT CONTE ACABAT
I SI NO ES MENTIDA SERÀ VERITAT.

lunes, 27 de abril de 2009

GALAXIA

A l’univers hi ha una infinitat de galàxies, constantment es descobreixen una gran quantitat, elegir la més espectacular és una tasca difícil !

domingo, 26 de abril de 2009